Ahir em va trucar i em va proposar de veure’ns avui al vespre per anar al teatre. En principi li vaig dir que sí tot i no voler-hi anar. No sabia quina excusa posar-li per dir-li que no, així que vaig pensar que avui al migdia ja me les apanyaria per dir-li que no.
Total, que ens creuem aquests sms:
jo: Ei hola, al final baixo a casa mons pares. Et fa res que deixem el teatre per un altre dia? Merci i perdona eh! un petó.
ella: Doncs no et puc dir que no em fa res perquè sí que me’n fa. Ja hi comptava a aquestes alçades la veritat. Però bé, si vols anar a casa tons pares, doncs res.
jo: No es tracta tant de voler com d’haver de. Cuida’t. Un petó.
I aquí ja no he obtingut cap més resposta. És evident que pel to del sms s’ha molestat, però una mica és el que buscava, que es distanciés una miqueta de mi. Potser em direu que he estat cruel. Potser sí o potser no, no ho sé, però ara mateix és el que el cap em demanava. En fi, aquestes són les novetats d’avui.
15 Març 2008 a les 19:00
Sí home sí… dona-li una mica pel culet, que també li toca rebre eh…! Una abraçada!
16 Març 2008 a les 14:35
Hola maku!!! avui et torno a deixar un post..
Penso com la finestreta… no passa res pk es mig molesti una miketa ella!
ànimssss
16 Març 2008 a les 15:07
molt be Humphry
16 Març 2008 a les 16:31
Si el què vols és distanciar-te d’ella diga-li les coses clares. Amb mentides no s’arriba en lloc.
16 Març 2008 a les 18:04
Home, en part penso com la finestreta i la sargantana, però crec que la Menxu té part de raó. Encara que potser aquesta noia és millor tractar-la com ho has fet tu, perquè se n’adoni de les coses.
17 Març 2008 a les 9:57
No penso donar més consells a un mentider… (encara que no m’els hagis demanat ni m’en demanis)
17 Març 2008 a les 10:02
A vegades mantenir-se una mica distant, fer-se l dur, és necessari. No és bo que sempre et vegi a la seva disposició
17 Març 2008 a les 13:01
ai, ai, ai. A veure si ens aclarem. O la deixes o la segueixes a la fi del mon, però veig que fas el mateix que el que ella et fa a tu. Venjança? o no t’atreveixes a tallar-ho?
17 Març 2008 a les 13:09
Menxu, no crec que l’hagi enganyada en res, simplement li vaig posar una excusa calculada. Però bé, sembla que el teu comentari ha fet creure al Roviba que té barra lliure per anar-me acusant gratuïtament de mentider. Per cert Roviba, tu no penses donar-me més consells, però potser jo no penso publicar cap comentari més teu que contingui la insolència del teu darrer comentari.
17 Març 2008 a les 13:32
;?
club de fans d en somiador.com
17 Març 2008 a les 14:38
Aveure si ens decidim com diu l’Ingrid i sou feliços d’una vegada tan si esteu junts com separats, però aixó si, tranquils…
17 Març 2008 a les 16:59
Uiui, a veure… Per començar, he de dir que jo m’havia llegit 8sense voler) la conversa al revés, és a dir, que tu eres ella i ella tu, vaya merder!
A part d’això, aquesta noia t’ha estat fent ballar el cap com li ha donat la gana, epr tant, no considero tan fora de lloc que posis una excusa…
A veure qui és el guapo que MAI i repeteixo MAI ha posat una excusa per tal de no fer una cosa que no volia fer… eh?! Una cosa és ser un mentider compulsiu, però posar una petita excusa en aquest cas, ho veig totalment justificat.
17 Març 2008 a les 17:19
Amb la frase “amb mentides no s’arriba enlloc” volia dir que amb la mentida/excusa que li has donat, en cap moment li fas entendre que no tenies ganes de quedar amb ella. Per això opino que si el què vols és deixar de veure-la o no quedar-hi tant, el millor és dir-li. Ja saps com de complicades arribem a ser les ties (tant, que ni nosaltres mateixes ens entenem) i si no se’ns deixa les coses clares comencem a muntar-nos paranoies o a interpretar les coses a la nostra manera. Però repeteixo, com a l’altre post, que no deixa de ser una opinió…
(incís: no siguis tan dur amb el roviba, que precisament avui t’havia agregat als seus enllaços)
17 Març 2008 a les 19:20
Hola somiador,
bueno veig que la teva decisió no ha deixat a ningú indiferent. Tu saps el què més et convé. Evidentment tots hem vist que ella no s’ha portat bé i que recull el què ha sembrat.
Crec que entre els dos hi ha coses que no estan clares, un sí-però-no. Crec que arribes a un cruze de caminos i hauras de decidir cap a quin costat vols anar.
18 Març 2008 a les 0:07
Doncs crec jo que és millor que li deixis les coses clares des d’un principi. Encara que et costi dir-li que no, no hi pots fer res, si en aquell moment no et ve de gust és millor que sàpiga la veritat, que sàpiga com et sents en aquell moment que no pas donant llargues. I potser un bon antídot per a la teva situació és un canvi d’aires, marxar, un temps… deixa que passi el temps i de mica en mica veuràs les coses millor, tot a lloc. =)
Ains, nouse, no et conec pas, però pel que he llegit, és el que et puc dir, el que penso. I bé, pel que fa la reacció, no passa res, és com una mentida piadosa i de tant en tant surten sense voler.
i merci per passar-te pel blog!
24 Març 2008 a les 14:09
somiador!!!
no continues? com ha acabat???