Què va passar el darrer divendres

Tenia pendent d’explicar què va passar el darrer divendres que vaig quedar amb ella, ara farà dues setmanes. Doncs bé, ella m’havia proposat de veure’ns. Em va dir que tenia moltes ganes de quedar amb mi, però aquell divendres ella tenia un compromís i jo dissabte no podia, amb lo qual vam valorar la possibilitat que la passés a recollir pel lloc on ella havia quedat, i jo l’acompanyaria a casa.

Això suposava directament que ens veuriem a partir de les dues de la matinada. Ella em va dir que em confirmaria alguna cosa a mitja nit. A mi em suposava un esforç quedar a partir de les 2, tenint en compte que a l’endemà tenia classe a les 9, però vaig voler-me arriscar. Vaig pensar que si ella confirmava que estava disposada a veure’m a les 2, havia de patir. En cas contrari, que m’hagués dit que finalment no ens veiessim, no caldria patir tant. Doncs sí, vaig haver de patir perquè va fer tots els possibles per veure’ns.

Jo, evidentment, m’havia compromès a anar-hi i em va tocar anar-hi. Però m’estava adonant que la noia té molt interès en mi, quan sembla que jo estigui perdent l’interès per moments. Bé, vam arribar a casa seva i em va demanar que l’acompanyés fins la porteria. Així va ser. Ja allà, jo tenia fermes intencions de marxar i no quedar-me, però ella em va demanar que entrés. Em vaig resistir bastant però finalment vaig entrar amb la condició que estaria deu minuts. Deu minuts que es van convertir en unes tres horetes i on va passar, per no repetirme, el que havia passat altres divendres.

Finalment vaig arribar a casa però amb la mosca de què la situació semblava que se m’estava escapant de les mans, cosa que no vull. Així que em vaig posar a dormir, però vaig prendre mesures per a la setmana passada, que ella va tornar a tenir la temptació de voler-me veure.