La trucada de fa una estona

Doncs fa una estona que la noia m’ha trucat. Jo no l’he poguda atendre perquè estava al carrer amb altres temes sobre les mans i no podia estar per ella, de manera que he pensat que quan arribés a casa ja la trucaria.

I res, així ho he fet a l’arribar. L’he trucada però l’he enganxat sopant, així que per sort meva, ella no ha estat massa per la labor.

Al preguntar-li que per a què em telefonava, va i em diu que per veure si era en ferm allò de què marxava fora demà, perquè li agradaria que ens veiessim demà a la nit. Però jo m’he mantingut en les meves i li he dit que sí que era ferm i que demà no seria a Barcelona. S’ha quedat així com una mica sorpresa; per mi que no es pensava que anés gaire en sèrio això de dir-li que no. Però ha vist que no.

L’he notat descolocada, i per no seguir més amb el tema li he dit que en tot cas parlessim un altre moment perquè ara estava sopant i no la volia interrompre. Així que ella ha accedit a penjar tot i que m’ha preguntat que si em podia trucar més tard. Li he dit que sí, però que si em trucava i tenia el mòbil apagat és perquè ja dormia.

I ara no sé què fer, si apagar ja el mòbil o esperar una estoneta més com acostumo a fer habitualment…