Ahir me la vaig trobar pel mesenger. Vam estar parlant una estoneta, i res, ja gairebé a l’acomiadar-nos em comenta que demà (o sigui avui) tenia un sopar i nose quin compromís més, però que si m’anava bé quedar demà dissabte. Jo li vaig dir que en principi no perquè passaria el cap de setmana fora, i que només baixaria a Barcelona en un cas excepcional, ja que la feina m’obliga a tenir el mòbil 24 hores disponible. Ella em va preguntar que si excepcionalment baixaria si ella m’ho demanava, al que li vaig dir que no.
Necessitava frenar-la una miqueta i això vaig intentar sent així de decidit. Ella va dir que bueno, que era una pena i tal. Jo li vaig preguntar que si hi havia res d’urgent que volia que ens veiessim, i em va dir que no, que només li venia molt de gust veure’m. Jo vaig respondre amb un sec “ok”. Però ella va donar la imatge com de sentir-se una mica desencisada.
I res, vam quedar que ja ens parlariem per trobar un altre moment per veure’ns. D’aquesta manera no només guanyava tamps, sinó també li donava “carabasses”. Modestes potser sí, però carabasses.
