Doncs sí. Ahir mateix el vaig rebre. Era tan escuet com això: “Bona nit somiador”. Ni tan sols va posar un punt per acabar… evidentment, li he respost, però sense massa filigranes. Exactament no sé quin sentit donar al sms, casualment el dia que li vaig dir que les coses estaven com estaven. No sé…
Arxivat a ella
Mira noiet si de debò no vols res amb aquesta dona i no vols q et torni a dir res més… crec q es ben fàcil, ja que es veu que no saps ser sincer cara a cara però no et talles ni un pèl en el teu bloc, et recomano, com a persona que no ha pogut evitar llegir-se segons quines coses de l’apartat ella, que li passis el link del teu blog i que llegeixi el que has escrit. Ja veuràs com no t’hauràs de “pre-ocupar” més.
és un consell!
By: mirtres on Maig 5, 2008
at 7:41
Home mirtres, trobo que t’excedeixes una mica eh! Ella és amiga meva des de fa alguns anys, amb el que tampoc pretenc partir peres així com així, simplement acabar el “dret a roce” que hem tingut i seguir sent amics com erem abans. Però bé, suposo que amb el meu aclariment entendras que no accepti el teu consell. De totes maneres, gràcies per participar al bloc! 
By: somiador on Maig 5, 2008
at 10:00
Doncs jo trobo q el q s’excedeix ets tu. Si es amiga teva i sap de l’existència d’aquest bloc es cabrejarà i amb raó… pq en les anteriors entrades molt bé, que diguem, no la deixes.
en fin, q tinguis sort!
By: mirtres on Maig 5, 2008
at 11:13
No sap de l’existència d’aquest bloc perquè aquest bloc és anònim. I no veig jo què hi ha d’excedit en explicar com avança la situació amb ella, però bé, si m’ho expliques t’ho agraïria.
By: somiador on Maig 5, 2008
at 11:36
Cadascú escriu al seu blog el que vol no? Sempre que sigui amb respecte i em sembla bé que no possis el nom d’ella. El blog serveix per moltes coses, entre elles per desfogar-se. A qui li agradi bé, i a qui no només el que ha de fer es no llegir-ho.
A mi em va passar una cosa semblant a tu, somiador i entenc pel que deus estar passant. Però ja et dic que l’amistat en aquests casos és molt fràgil i quan has tingut amistat i una mica més, més encara si la noia t’agrada, és difícil passar a menys. Això només és possible quan passin els anys i passis definitivament d’ella però ara mateix no és possible una amistat. En el meu cas, només de pensar que un dia em diria que sortia amb algú ja em va fer allunyar-me per no patir. I ara ho agraeixo perquè sinó, tot i els anys, segur que encara estaria amb els mateixos dubtes d’abans. I per fi he entés que una persona que et fa patir i no et deixa estar (ni contigo ni sin ti) és perquè és egoista i mira per ella, no per tu perquè els hi és igual si així et fan patir, que te’n fan. No sé com ho duus tu pero aqests tipus de relacions, quan un vol mes que l’atra, són bastant, a la llarga, autodestructives.
Tot i així, molta molta sort! 
By: caterina on Maig 6, 2008
at 13:09
Ah!! ara entenc que tardessis tant a trencar!!! fa temps que ereu amics!!! i jo baixo de l’hort!! jejeje, així la cosa canvia una mica.
Crec (ei! és totalmet una opinió personal, eh?) que ella intentarà mantenir el contacte amb el sms, xat, etc. Es farà la freda però no tallarà del tot el contacte perquè ella no et vol perdre!!! intentarà enganxar-te com sigui un altre cop. I és normal si és que està tan pillada com dius.
Tal com diu la caterina, en aquests casos, mantenir una relació d’amistat és molt i molt difícil. El millor és tallar en sec o la millor forma és que un dels dos s’enamori d’una altra persona, o un dels dos s’ebfadi tant amb l’altra que talli el contacte radicalment.
Però la veritat és que només vosaltres dos teniu el control de la situació.
By: Ingrid on Maig 6, 2008
at 19:12
Moltes gràcies pel teu suport Caterina. No sé què passarà amb la nostra amistat, però em dol pensar que es trenqui, perquè a priori no és el que jo vull. De totes maneres, segons com continuï la seva actitud, hauré de replantejar com afrontar aquesta amistat, no? A més, per part meva, com no estic per rollos amb ella, diguem que estic disposat a donar-li amistat. Però el kit de la qüestió és com ella reaccionarà, m’entens oi?
Bueno, doncs sí Ingrid, així està la cosa. La noia fa quatre anys que la conec de la facultat. I que intentarà seguir en contacte crec que també per la darrera trucada (que explico en un nou post), però el tema està en saber com afrontarà ella la situació. Nu sé, així està la cosa.
El temps, en tot cas, anirà ordenant la situació.
By: somiador on Maig 6, 2008
at 21:15
ejem… ejem…
Li dius i punt, q ningú s’ha mort pq el deixin. Em sembla q fas un gra massa… o et dones massa importància… en fi!, no em sembla molt respectable q expliquis tot això alt eu bloc, evidentment respecto la llibertat d’expressió, tan sols pregunta’t si t’agradaria que algú escriguis coses tan íntimes sobre tu…
i per acabar… no es pot tenir tot, així q no pots pas pretendre seguir sent amics així tal quan en plan aquí no ha passat res, tot requereix un temps, però deixa-la ja i q trobi algú q valgui la pena!
salutacions cordials!
By: mirtres on Maig 7, 2008
at 12:02
A veure, és evident que divergim i molt tu i jo. I et responc que a mi no em faria res que algú a qui jo li generés certes inquietuts plantegés els seus problemes al seu bloc. Al cap i a la fi, la blogsfera serveix també per ajudar-se els uns als altres, i no crec que per això hagi de faltar el respecte a ningú. Però bé, si no veus més enllà d’això, comprendras que en aquest bloc, no et diré que no hi tens cabuda, però sí que et diré que et serà complicat entendre’m.
Salutacions.
By: somiador on Maig 7, 2008
at 22:51
