Bona tarda a tothom. Torno a posar-me davant l’ordinador avui per a explicar-vos quelcom que m’ha passat fa escassos minuts. Ahir ella em va trucar al vespre però no li vaig poder respondre al telèfon, de manera que quan vaig arribar a casa la vaig telefonar però estava en un lloc amb molt mala cobertura perquè no vam poder-nos comunicar, així que avui, després de dinar l’he trucada i al no respondre’m, li he deixat un missatge al contestador.
Com ja intuïa, ha respost i m’ha trucat. Però el més curiós ha estat preguntar-li què tal estava que s’ha posat a plorar. Clar, la meva primera reacció ha estat pensar que sentir-me li havia produït aquell efecte. Perdoneu la meva poca modèstia, ho sé, però ha dit que es tractava de la setmana, que laboralment li havia anat bastant malament i que estava així. Total, que el llagrimeix ha tornat uns minuts després.
Hem estat parlant una estoneta i m’ha comentat que havia de fer uns encàrrecs aprop de casa meva i que si volia que fessim un cafè. Li he dit que tenia coses a fer, però que mirés de trucar-me per veure si podiem veure’ns. I així hem quedat. Feia dies que no sabia res d’ella (l’últim dia ens vam veure pel mesenger) i vet-ho aquí que avui ha reaparegut.
Bé, no té res de trascendental això, ho sé, però creia que valia la pena explicar-vos-ho.
Publicat per somiador 
