Bona tarda a tothom. Torno a posar-me davant l’ordinador avui per a explicar-vos quelcom que m’ha passat fa escassos minuts. Ahir ella em va trucar al vespre però no li vaig poder respondre al telèfon, de manera que quan vaig arribar a casa la vaig telefonar però estava en un lloc amb molt mala cobertura perquè no vam poder-nos comunicar, així que avui, després de dinar l’he trucada i al no respondre’m, li he deixat un missatge al contestador.
Com ja intuïa, ha respost i m’ha trucat. Però el més curiós ha estat preguntar-li què tal estava que s’ha posat a plorar. Clar, la meva primera reacció ha estat pensar que sentir-me li havia produït aquell efecte. Perdoneu la meva poca modèstia, ho sé, però ha dit que es tractava de la setmana, que laboralment li havia anat bastant malament i que estava així. Total, que el llagrimeix ha tornat uns minuts després.
Hem estat parlant una estoneta i m’ha comentat que havia de fer uns encàrrecs aprop de casa meva i que si volia que fessim un cafè. Li he dit que tenia coses a fer, però que mirés de trucar-me per veure si podiem veure’ns. I així hem quedat. Feia dies que no sabia res d’ella (l’últim dia ens vam veure pel mesenger) i vet-ho aquí que avui ha reaparegut.
Bé, no té res de trascendental això, ho sé, però creia que valia la pena explicar-vos-ho.
1 Juny 2008 a les 17:38
Vaja, i el fet de plorar ha estat perquè ha tingut una setmana molt dolenta a la feina?
Si és per això vol dir que la noia et té molta confiança i sap que pot comptar amb tu com a amic, i això és quelcom maco
2 Juny 2008 a les 11:51
Et volia dir el què ja t’ha dit perfectament l’aigua clara… poc més a afegir.
Sembla que el nivell de relació canvia, evoluciona i el veig més sa, de més confiança,…
Cuida’t…espero que tot estigui bé,…ara soc jo la que et noto una mica melancòlic,…
2 Juny 2008 a les 12:29
bueno, potser amb el nou post ho veieu diferent… I sobre lo d’estar malencòlic, potser ho hagi semblat, però no ho estic pas. De fet m’és saludable estar més distanciat d’ella Nits…