Darrer comentari de l’any

Doncs tal com diu el títol, en menys de 9 hores seré voltant per França per a passar l’any nou allà. Això vol dir que aquestes línies són les darreres que escriuré aquest mes i de retruc, aquest any. Però no vull acabar sense abans desitjar-vos als qui us quedeu per aquí, que passeu un bon final d’any, i sobretot una entrada al 2008 molt molt bona.

Així que ja sabeu, disfruteu del cap d’any i de tot el que pugueu, i tant com pugueu! Això sí, amb seny! Ens veiem al gener! Una forta abraçada per a tots.

1000 visites en 30 dies

Mai hagués imaginat arribar a les més de 1000 visites en poc més d’un mes d’existència del meu bloc. El vaig obrir per poder extreure les sensacions que una noia em produeix tot i que en aquests 30 dies hagi escrit sobre altres temes diferents als que van motivar l’existència d’aquest bloc.

Moltes gràcies a totes i tots els qui l’heu estat seguint durant aquests 30 dies de vida. Moltes gràcies especialment aquells qui heu anat deixant els vostres comentaris en aquells posts que han suposat un tema de consideració més gran.

Gràcies a Ella perquè sense saber-ho em va motivar a obrir el bloc. Gràcies a tots plegats. Gràcies per arribar una mica més a les meves inquietuts i sensacions. Són somnis seguirà existint encara una mica més. Perquè m’ha agradat l’ambient que s’ha creat al voltant de les meves paraules. Perquè els incondicionals us mereixeu més.

De tot cor,

Somiador.

Li diuen "Meme de Nadal"

La Sara va escollir al passat agost crear un bloc anomenat Nits de Xop-Suey on recull les seves experiències i les explica al seu espai virtual. Ella ens parla d’utilitzar el bloc com a teràpia per explicar als lectors el que hauria explicat en un grup. Algun desànim va evocar la Sara temps enrere.

I és fruit del descobriment d’aquest bloc que l’autora ahir em proposava escriure el “Meme de Nadal” arran d’un comentari que vaig deixar al seu bloc. Desconec el per què li diuen “Meme”, però són una sèrie de preguntes relacionades amb el blocaire que respon. Així que aprofito la presentació del bloc de la Sara per respondre el meu propi Meme:

–Quina hora és? Falten 5 minuts per les dues de la matinada

–Nom i Cognoms: Seria una relliscada desvetllar el meu anonimat en una sola pregunta, no?

–Aniversari: un dia parell d’un mes imparell

–Signe del Zodíac: Àries

–Piercing: De moment cap

–Estàs enamorat? D’algú crec que sí, però ara mateix duc un embolic sentimental dins meu que em promet entrar al 2008 pensant massa en el tema

–T’agrades interiorment? Tinc alguns prontos que de vegades m’amarguen a mi mateix, però tot i així em considero bastant sa i saludable

–Has estimat fins al punt de plorar per algú? Rotundament sí

–Has tingut un accident de cotxe? Sí, però de poca importància

–T’has trencat mai un os? Mai

–Pepsi o Coca-cola? Nestea

–Confies amb els teus amics? Hi confio malgrat que de vegades no em facin massa cas quan els veig pel mesenger

–Color preferit: el verd

–Color preferit de la roba íntima: soc presumit però no tant!!

–Número de sabata: 40

–Número preferit: parell el 8. Imparells el 3 i el 5. Són masses?

–Tipus de música preferida: Em sento vell admirant a Sau i als Pets… però la meva època així em va determinar

–Bany o dutxa: No hi ha res més relaxant que un bany amb bona companyia! I digueu-me James Bond, però és veritat!!

–Coses que odio: Les persones egoistes i que et van pel darrera i els qui es creuen que estan per sobre dels demés. Detesto la pobresa i m’amarguen els tòpics persecutoris de la religió

–Com et veus en un futur: igual de feliç que ara. Si no és així, malament rai…

–De qui has rebut aquest correu? No era exactament d’un correu sinó d’un comentari de la nitsdexopsuey o com ella es fa dir, Sara

–Quin amic teu és el que viu més lluny? la Carolina, viu a Xile. Sens dubte és una de les persones que més m’aprecio

–Quin creus que serà el més ràpid en contestar? Els meus amics no saben que tinc bloc anònim perquè públic en tinc un altre, així que ningú

–Quin serà el més lent? em remeto a la resposta que he donat a la pregunta anterior

–Quines coses canviaries en la teva vida? L’excessiva pasionalitat per les coses. De vegades sóc una mica massa cabra-boja…

–Ets feliç? Val a dir que ara és un dels moments de la meva vida en què em sento més feliç

–Proverbi preferit: “No ha de donar gràcies el qui rep sinó el qui té la oportunitat de donar”, de la Mare Teresa de Calcuta

–Llibre preferit: Em va agradar molt Els Pilars de la Terra de Ken Follet

–Què et fa més por? Dur una vida decadent i d’extrema pobresa

–Primera cosa que penses al matí quan et lleves: penso en les coses que he de fer, em miro l’agenda… i si tinc molta son penso en fer el ronso al llit

–Pel.lícula preferida: més que pel·lícules personatges, James Bond, Guillem de Baskerville… em quedo per tant amb Sean Conery

–Si poguessis ser una altra persona qui series? No m’ho he plantejat mai

–Quines coses tens penjades a l’habitació? La làmpara, un suro amb coses vàries, un quadre del Barça i un de Catalunya i un pòster

–Lloc on t’agradaria anar: Soc rodamón per definició. Tinc pendents els EEUU, Canadà, Xile, la Índia, Líbia, Russia… en fi, no acabaria…

–Penses que algú contestarà? M’agradaria que a qui proposi aquest Meme el faci

–De quina persona voldries llegir les respostes? De qualsevol que tingui ganes de mostrar una miqueta la seva personalitat

–Perfum preferit: Mai dic quin perfum em poso, així que seguiré sent anònim en aquest detall

–Esport preferit: Seria agosarat dir que el sexe, així que em quedaré amb la bicicleta

–Tímid o extravertit: tímid per les meves coses, extrovertit quan assumeixo el meu paper en l’àmbit laboral

–Sobrenoms: cap que en conegui

–Mar o muntanya? Estiu mar i hivern muntanya. Em quedo amb el millor de cada lloc

–Et fa por la mort? Més que por respecte, però després em resigno a pensar que s’acabarà tot això sense més. Soc poc fidel en aquest sentit a la meva creença en Déu

–A quina hora vas a dormir, generalment? mai abans de la 1 de la matinada. Soc molt nocturn; m’agrada la nit

–Què vols dir a la gent que et llegeixi: Doncs que gràcies per haver tingut la paciència d’arribar fins aquí!

Ara toca passar la Meme a dos fidel seguidors d’aquest bloc:

– Finestreta

– Peperines

Infecció de blocs polítics?

Cada dia que entro a Blocs.cat i em miro ràpidament la pàgina principal, on es visualitzen les darreres entrades al servidor de blocs, gairebé la meitat de les entrades són de temes relacionats amb la política.

Temes que bé situen per debatre els mateixos polítics – de regidors n’hi ha diversos – o directament militants de partits polítics o gent aficionada a seguir la política catalana, espanyola i municipal.

Contrasta la gran quantitat de blocs que tracten temes polítics amb l’aparent passotisme que hi ha entre la gent per seguir la política. De fet, el núvol de paraules que encapçala la portada de Blocs.cat destaca en gran la temàtica més important: la política.

No nego en cap cas la importància que crec que hauria de tenir la política, o si més no l’interès cap a ella, a efectes de què es decideix allò que afecta a les nostres vides, i que no sembla tenir-la. Sols contrasto l’aparent realitat amb la realitat que mostra aquest servidor de blocs en català.

Ser fidel al camí que omple el meu cor

Aquests dies de Nadal suposen una pila de canvis en la tradició habitual de les nostres vides. No només el típics canvis i costums que tothom viu al seu voltant, sinó també els canvis a la blogsfera catalana. Tothom parla del Nadal, tothom opina del Nadal, tothom és crític amb el Nadal.

És per això que no vull opinar del Nadal com tothom. Tinc la meva pròpia visió del Nadal com a jove d’Església que soc, però ara mateix tampoc vull dedicar aquest post d’avui a aquest tema.

Mentre dinava ara fa una estona, he vist pel telenotícies que parlaven d’un voluntariat molt maco, que m’ha agradat. És el telèfon de l’Esperança. Un telèfon on pot trucar tothom que necessiti ser escoltat o que vulgui parlar amb algú, fruit de la seva soledat, del seu desànim o de qualsevol altra circumstància que li preocupi.

He pensat que és un voluntariat diferent i que no està a la primera divisió dels voluntariats (com poden ser Càritas, Intermon, el Casal de Nens del Raval, Metges sense Fronteres…). No, res d’això. Un voluntariat que està a la segona divisió dels voluntariats, passant més desapercebut del que jo crec que es mereix, però sent-hi allà.

No he pogut evitar pensar en el meu amic peperines, un drogoadicte que sempre manifesta a través del seu bloc la seva soledat. He pensat que podia ser una opció bonica per a ell que truqués al 93.414.48.48. Almenys no passaria el dia de Nadal tan tan sol com pugui pensar que el passarà.

Aquest ha de ser doncs, el veritable Nadal, un Nadal viu i encès i solidari amb la desigualtat que tenim al nostre costat i que tant i tant sovint passa desapercebuda. Reivindico des d’aquí l’aspecte més cristià del Nadal i del missatge que difón la paraula de Jesús. Només així, almenys modestament, aconseguiré ser fidel al camí que omple el meu cor.