Entrebanc i fugida endavant

6 Desembre 2007
Uns dies de raresa varen acusar la relació. Ella marxava amb rapidesa i donant la impressió que tenia poc interès en seguir la complicitat que havia estat caracteritzant-nos al llarg de les setmanes anteriors.

Unes sensacions tristament desfavorables per aquella ilusió que em donava àles nit rere nit. Pensava que alguna cosa anava malament, pensava que alguna cosa no havia fet bé perquè la cosa semblés anar-se refredant poc a poc. Una sensació incòmode que volia evitar.

Però ahir vaig recuperar les àles per poder volar en els somnis i les il·lusions que ella m’aporta moment rere moment. No només vam recuperar en les nostres converses el clima favorable i còmplice que ens havia acompanyat setmanes enrere, sinó que vam fer un passet més en aquesta peculiar història que ens està passant.

Ella va donar senyals de voler abordar el tema en persona. Una decisió que jo vaig aprovar malgrat sentir-me incòmode de pensar que tota aquella complicitat virtual havia de materialitzar-se en una conversa. La data escollida serà un dia d’aquest pont que avui comencem.

Serà un moment que espero motivat per les ganes de veure-la i parlar amb ella, però no per parlar de tot això que ens està passant. Malgrat tot estic disposat a parlar-ne i com ella ha dit, a parlar i evitar mals entesos. Uns mals entesos que espero que no existeixin i que permetin acostar alguna cosa més que les nostres mirades en aquesta curiosa història entre dos.