Pròximes intencions

30 gener 2008
Aquests dies he anat pensant en què fer amb aquesta noia de cara al cap de setmana. He pensat que si li vaig dir de veure’ns, haurem de veure’ns, no? En tot cas, també valdria la pena anar pensant en com afronto aquesta situació de cara a les properes setmanes per resoldre-ho d’una vegada per totes.

Estic decidit a trucar-la demà i proposar-li de veure’ns divendres, tal com vam fer fa dues setmanes. Vull creure que sí que estarà en disposició de voler-me veure vista la inquietut que va tenir el cap de setmana passat per veure’m tant divendres com dissabte. Però si pel que fos em digués que no, llavors si que començaria la desacceleració que molt modestament vaig fer-li veure aquests dies enrere.

No sé si treure-li el tema de què vol ella en un futur perquè em temo que em tornarà a dir el que m’ha dit tantes altres vegades. Bueno, deixaré passar el divendres i després ja veuré què faig.

Anuncis

37 minuts de telèfon

28 gener 2008
Ni més ni menys que 37 minuts de telèfon pagats per ella. Ahir pel matí al final li vaig enviar un sms dient-li el que havia passat, i semblava que s’hagués tranquilitzat, tot i que em va trucar ahir per la tarda malgrat que jo no vaig sentir el mòbil.

Total, que em va deixar un missatge al contestador molt raret, mig paranoic mig de mal humor. Així que la vaig trucar després i em va sortir directament la bústia, així que li vaig deixar un nou missatge al seu contestador.

Em va acabar trucant. Se suposava que em trucava per a esbroncar-me perquè suposadament air havia d’haver-li dit alguna cosa tant si quedavem com si no quedavem. Però jo li vaig dir que havia entès que si m’anava bé quedar, que li diria alguna cosa. Ella es va mantenir en lo seu, tot i que no estava diguem-ne gens empipada. Estava molt molt suau. Increïble, oi?

Em va comentar que la nit de dissabte es va arribar a preocupar per mi, que fins i tot havia mirat el meu altre bloc per si havia escrit alguna cosa, però que va veure que no hi havia res escrit i que es va emparanoiar.

En definitiva, que s’ha anat fent l’enfadada però rient de tant en tant. Molt bé, insisteixo, gens borde, tot el contrari. Li vaig dir que tot i haver entès coses diferents, que la compensaria per allò, i ella em va dir que d’acord, que volia que la compensi. (Déu Meu, tu l’entens??) Li vaig dir que intentaré trucar-la per dir-li algo, i em va respondre que no. Que li digués “et trucaré”. Ha estat contundent, amb el que he extret que vol veure’m.

Però el pitjor de tot ara és… quin és el següent pas?


Adéu Lluïsa

27 gener 2008
Acabava el post “Revolucionada” amb petites llàgrimes que em quèien dels dos ulls. Una trucada m’ha interromput la redacció del post. Era la filla de la sra. Lluïsa. Trucava per dir-nos que ha marxat finalment.

Em sento trist i impotent. Estic desanimat en aquests moments, i em dol molt el seu comiat, perquè hauria volgut poder-la veure però no ho he pogut fer. I a casa igual, tampoc s’han pogut acomiadar.

Malgrat la meva fe, són tristos aquests moments, quan algú que t’estimes marxa i tu et quedes fent el camí que et correspon. Però bé, és llei de vida i inevitablement aquest cicle continua. Uns marxen i els altres arriben. I així és la vida.

Prego a Déu Nostre Senyor per la Lluïsa, perquè seguirem estimant-la igual que l’hem estimada, i prego perquè cuidi positivament de la seva ànima. T’envio un fort petó Lluïsa.


Revolucionada

27 gener 2008
Acabo d’obrir els mòbils personal i de la feina. Han començat a saltar les alarmes. Millor dit, tan un com l’altre han començat a entregar-me sms. Una pila. He pensat que hauria passat alguna cosa perquè no és normal un diumenge pel matí que els meus mòbils bomitin varios sms de cop.

Oh sorpresa! La meva amiga m’havia trucat al mòbil de la feina. Però al personal, apart de registrar la trucada, m’han arribat dos sms seus i un de la bústia de veu!! En els dos sms, un a dos quarts d’una de la matinada em proposava d’anar a prendre algo. I en el segon em deia que m’havia trucat però que no donava senyals de vida. Lògic per altra banda si tenia els mòbils apagats, no?

En el missatge que m’ha deixat al contestador em deia que no sabia res de mi, que estava il·localitzable i que estava preocupada, que sisplau que li digués alguna cosa així que pugués. Així que per no ser massa cruel, ara li enviaré algun sms per tranquilitzar-la, perquè sembla que està una mica revolucionada.


A això se li diu tenir morro!!

25 gener 2008
Fa una estona he vist una trucada perduda seva, així que per cortesia (cosa que ella sempre ha fet amb mi) li he tornat la trucada.

Resumint m’ha dit que s’havia quedat aquesta tarda sense plan per la nit, i que em volia proposar de veure’ns aquesta nit, però que com que no li havia dit res (perquè no he vist el mòbil fins ara) que havia trobat finalment plan, però que si jo volia, que ens podiem veure a partir de les 12 d’avui, o sinó, demà per la nit.

Li he dit que ho valoraria i en tot cas ja li diria algo. Quin morro no us sembla? Però em sembla que aquest cap de setmana serà ella qui es quedi amb les ganes de veure’m. He fet bastant de bon nen, així que si no hi ha gaires canvis, aquest cap de setmana no ens veurem.


S’ofereix noi per aquesta nit

25 gener 2008
S’ofereix noi per aquesta nit per anar a fer una volta per Barcelona o per anar a prendre algo. Té disponibilitat de 9 del vespre a 5 de la matinada i té vehicle propi per arribar a Barcelona.

Aquest noi està una mica moix perquè ahir per la nit va parlar amb la noia que fins ara el tenia ben distret, i aquesta, a banda de donar-li una curta conversa, li va comentar que no tenien per què veure’s tots els divendres (cosa que s’havien vist només els dos últims divendres) i que aquesta nit ella no estava disponible.

Ell tip d’històries i de inestabilitats s’ofereix per a sortir i desconnectar una mica del que han estat els dos darrers divendres penjat d’aquesta noia. Creu que cal fer un salt en el temps i deixar enrere tot el que pugui haver passat fins al moment.


Comença el matí amb un somriure!

24 gener 2008
Avui he anat a parar a un tall de la película Sister-Act que recull una cançó que m’agrada molt i que em dóna prous forces per començar el dia amb un somriure. Espero que us agradi i que a vosaltres també us dóni ànims!