Sentir-se identificat

És curiós com tots plegats podem arribar a determinats moments en què ens sentim més o menys identificats amb la música que puguem sentir, amb les paraules que algú escriu, amb un sentiment, amb una decisió, amb un joc… amb moltes de les coses que determinen la qüotidianitat de la nostra vida.

Sentir-se identificat suposa en part esdevenir còmplice d’allò que et fa sentir identificat, suposa per tant, posar-te en la pell de l’altra persona i sentir d’una manera especialment propera aquella situació que la persona que tens al davant està patint, sentint o simplement vivint.

I en part crec que és bo sentir-se identificat perquè no deixa de ser indirectament un companyerisme en l’aspecte de què el que fa aquella persona amb qui t’identifiques et pot suposar per a tu una manera de poder resoldre una situació. Altres cops evidentment que no s’aconseguirà, però en definitiva, forma part de la grandesa de l’ésser humà.

Una grandesa que tots compartim, però que en la varietat hi ha els límits. És a dir, tots som diferents entre nosaltres, però no hi ha ningú que sigui més diferent que el que ja hi ha a la nostra societat. Vull dir que les combinacions de uns determinats elements combinades entre elles, dónen la varietat de com pensem i de com actuem. En definitiva, de la personalitat de cadascú.