Records d’infantesa

3 febrer 2008
No em pregunteu com però he arribat a aquest video. A banda de què la música que sona del Canto del Loco està prou bé, el contingut del mateix m’ha apropat un revival del meu passat i d’una manera molt especial de la meva infantesa i de la meva adolescència. Estic segur que a molts de vosaltres us aportarà la mateixa sensació.

Vailets passats de voltes, pantalons mullats

3 febrer 2008
Deu minuts eren els que ella feia de retard. Jo havia estat puntual i l’esperava en un banc proper a casa seva, just allà on haviem quedat. Un cop arribada, vam pensar on poder anar. Ella inicialment em proposava aquell bar on sempre haviem acabat malament, on sempre m’havia acabat donant carabasses, així que ràpidament vaig negar-m’hi. Dissimuladament, però m’hi vaig negar.

Així que vam començar a fer un volt per l’Eixample fins que vam arribar a una taberna irlandesa que ens va agradar i ens hi vam quedar. Vam estar una bona estona prenent algo i xerrant de coses quotidianes. Però ja començavem a estar tips, així que vam començar a passar. Vam passar per davant d’una estació del bicing i només se li acut de dir-me que si m’animo a arribar fins a casa seva en bici. Eren dos carrers, però tot i així vaig accedir-hi.

Aparcada la bici, ens vam anar cap al seu bloc. A la porta, es tornava repetir allò que fins llavors s’havia repetit: la seva invitació, així que sense pensaments vaig colar-m’hi. Vam començar amb les típiques tonteries i vam acabar amb petons. Intensos petons.

Però l’efervescència anava a més, així que em va proposar de pujar uns esglaons més que coincidien just al darrera de l’ascensor i ningú del carrer ens veia. Hi vaig pujar-hi submissament. Després d’uns quants petons així animats, em va començar a fer preguntes sobre el sexe, com el veia, com el percebo… unes preguntes que al cap d’una estona van acabar interrompudes perquè tornaven els petons i l’efervescència pujava. Semblava que anessim passats de voltes perquè els petons al coll van acabar en petons per tot el tòrax. Tot, sense excepcions.

Els seus gemecs eren intensos tot i que m’esforçava per contenir-li el soroll. Patia pels veïns però ella em feia posar-li les mans per tot arreu, m’acostava les seves sines desacomplexadament i jo no podia evitar entregar-m’hi. Em preguntava que si m’agradaven. Vaig posar-hi la pell perquè passés la millor estona posible mentre jo també em desenfrenava. Estàvem en una altra òrbita.

Finalment va acabar aquella odissea, sense cap culminació perquè tot allò no estava previst i no es tractava de fer res sense protegir-nos d’imprevistos. Vam estar una estona estirats al replà i gaudint de la compayia mútua.

El temps passava i jo a l’endemà tenia curset. Així que haviem d’anar-nos acomiadant perquè dormiria poc aquella nit (i cert és que sí, només vaig poder dormir una hora i mitja). Vam despedir-nos amb els habituals petons, i vaig marxar.

Arribat ja a casa li vaig enviar un sms on li deia que m’ho havia passat molt bé i que res, que fins un altre dia. A l’endemà em va contestar dient-me que ella també ho havia passat molt bé. I així va acabar aquesta nit.

Sisplau, sigueu prudents amb els comentaris perquè encara no sé massa què vaig fer ni si vaig o vam fer bé.