El primer “felicitats”

9 febrer 2008

Divendres per la nit passaven 20 minuts de les dotze, així que la vaig trucar de tornada cap a casa per a felicitar-la. Volia ser dels primers, però una amiga seva se m’havia avançat aquells 20 minuts. Bueno, no passava res perquè l’important era ser dels primers. Segons va dir, li va fer molta ilusió.

Total, que vam estar xerrant trenta minuts. Vam parlar de l’aniversari, d’on aniriem, de la seva proposta de futbol, que em va dir que havia tingut problemes per trobar pistes, i bé, de tot una mica. Així que un cop confirmat tot plegat, i acabats de parlar i d’haver-la felicitat, vaig pujar cap a casa per descansar una mica, ja que aquest matí em tocava curset i era bo intentar descansar una mica, a pesar que els darrers divendres era com bastant dificultós poder anar a dormir aviat.