Als qui us agradi el rock català…

11 febrer 2008

Us deixo una mítica cançoneta que de ben segur que coneixereu…


La nit “diferent”

11 febrer 2008

Pràcticament com estava previst, vam veure’ns. Ella feia els pràcticament quinze minuts habituals de retard. Evidentment, no vaig dir res, perquè el dia anterior havia estat jo qui havia fet tard. Tampoc em va fer res. Així que va pujar al cotxe i vam estar dubtant uns minuts cap a on anar.

Ella em proposava pujar al mirador de Sarrià i jo li vaig dir que podiem acostar-nos al Tibidabo, així que primer vam anar al Tibidabo, i després a Sarrià. A l’arribar al parc d’atraccions, va treure de la bossa un parell de refrescos. Un detall que em va arribar al cor, després de les seves habituals bofetades inoportunes.

Ens en vam prendre un, i vam anar baixant cap al mirador de Sarrià. Per sort vam trobar lloc i allà mateix vam aparcar. Vam estar molta estona mirant estels i parlant tranquilament. Vam acabar mirant-nos molt i gaudint d’aquella mútua companyia. Semblava com molt espiritual aquella trobada, fins que al final, els petons reclamaven el seu paper aquella mateixa nit. Així que vam donar lloc a molts petons, no tan fogosos com sí molt carinyosos.

Una altra cosa és que acabessim amb una altra fogositat que en altres cops he comentat, però em va agradar dels petons d’ahir aquesta tendresa que explico.

A una hora en concret que ens haviem posar de límit, vam començar a baixar fins a casa seva, on vam parar i ens vam acomiadar. I així vam acabar el nostre passeig en cotxe.

Vam analitzar de pe a pa tot Barcelona fins que el fred va poder amb nosaltres.