Xerrada al sol

29 febrer 2008

Dissabte migdia. Fa solet i hi ha gent passejant pel parc. Moltes famílies amb nens petits passejant per allà. Busquem un banc que toqui el sol (a petició seva). Jo hi accedeixo, ja m’està bé que ens toqui el solet. Finalment el trobem, ens asseiem i ella sembla sentir-se bloquejada, sembla que no li surtin les paraules.

Finalment comença a dir que clar, que allò que va passar l’últim dia, que la va fer reflexionar, i que li sap tot plegat molt de greu, perquè en cap moment m’ha volgut fer mal i que se sent fatal i tal. I comença a plorar. Em diu que l’únic que em pot oferir és ser amiga meva amb dret a “roce” perquè no vol res seriós.

I per això m’has fet venir fins aquí i em vas tenir entretingut al telèfon l’altre dia?? – vaig pensar -. Doncs es veu que sí. Jo li pregunto que tot allò està molt bé, però que no sé veure cap novetat en les seves paraules. Ella em diu que ja, però que volia dir-m’ho i deixar-m’ho clar. Doncs ja m’ho has deixat clar nena – vaig pensar-.

Total, que després d’aquesta xerrada al sol, se’m torna a posar a plorar per dir-me que li rallen altres coses (que no jo) de la seva vida. Bàsicament relacions tivants amb les seves amigues. Vaig intentar tranquilitzar-la, i quan va estar més tranquila, vam anar junts en moto cap a casa seva. Ens apressava el temps perquè entrava per la tarda a treballar.

Vaig arribar a casa amb cara de desencís, pensant que tota la màgia ha acabat. Que aquesta noia tan i tan indecisa no em convé.

D’ençà fins avui, dos o tres cops m’ha saludat ella (a iniciativa seva) a través del xat. Però quan s’adoni de les coses que vol, haurà fet tard, i el somiador haurà emprès el vol cap a un altre camí.


Les coses com són

29 febrer 2008

El tema que tractaré és una mica delicat bàsicament per les noies ja que fa referència als pits de les dones. No és cap post eròtic, sexual o sortit, simplement una reflexió sobre l’actitud que adopten determinades dones davant del tamany dels seus pits.

A veure, davant dels gustos dels homes sobre el tamany dels pits d’una dona, no hi ha res escrit. Hi ha qui els agraden els pits grossos, altres els mitjans o altres els pits petits. Digue-me que cada tipus de pit té el seu atractiu, té la seva part positiva i la seva part menys positiva, però el tema no és aquest.

El desastre apareix quan estas lligant i els pits que estas veient, són més petits del que tu havies vist inicialment, degut a l’efecte “engrandidor” dels subjectadors d’aquests amb “relleno”. Sembla com si el somni de gaudir d’aquells pits quedés esvaït entre una falsa realitat.

Si una noia té els pits grans, els té grans. Si els té petits, els té petits, i ja està. Les coses com són no? Però això de què es facin petits per l’efecte relleno no m’agrada. Prefereixo uns pits petits de bon començament, que no una cosa extranya que s’infla o es desinfla a conveniència de l’actriu que els llueix.

Serà tot plegat un gest de complexe perquè tenen els pits petits? O simplement serà la moda de què cal tenir uns pits grans per triomfar? No ho sé, però sigui el que sigui, el que cal és que un s’accepti tal com és, i que no intenti reconvertir artificalment aquelles coses que són com són.