Acaba la mandra?

25 febrer 2008

Aquests dies he estat com molt agobiat, amb molt poques ganes d’escriure cap post al bloc. Només vaig escriure aquelles quatre línies on explicava això de la mandra perquè no pensessiu que havia desaparegut sense més. Però he estat molt absent, ho sé, i he estat molt mandrós d’escriure al bloc.

No sé pas a què ha vingut aquesta maleïda mandra de no voler escriure al bloc, de no tenir ganes d’escriure, però era una sensació superior a mi. I tinc pendents d’escriure alguna notícia sobre els meus affairs amb aquella mossa, però fins ara no m’ha vingut pas de gust.

Espero que amb aquest nou post, la mandra comenci a acabar perquè tampoc soc així de mandrós habitualment, i perquè m’agrada escriure al bloc i interactuar amb tots aquells que sovint em seguiu i em deixeu els vostres comentaris. La maleïda mandra m’ha portat fins i tot a descuidar la lectura de molts dels vostres blocs, però poc a poc em sembla que em vaig reincorporant!


Mandra

21 febrer 2008

Fa dies que no escric res al bloc i que ni tan sols segueixo els blocs que habitualment llegeixo. Però és que tinc mandra, mandra de llegir, mandra de pensar, mandra d’escriure. I m’agrada dinamitzar el bloc, però estic sense ganes. No sé si em passa això perquè estic atabalat de feina, bé perquè estic cansat o què. I tinc un tema per explicar encara, però la mandra m’està matant una mica. Espero anar poc a poc traient-me aquesta llosa i recuperar les ganes de seguir escrivint i donant vida al més gran meu confident: el bloc.


Top de les trobades

16 febrer 2008

Són les 6:45. Acabo d’arribar a casa perquè finalment he sortit amb ella. En una mitja hora he de llevar-me per anar a l’acadèmia, així que he preferit que per 30 minuts no posar-me al llit perquè sinó encara seria pitjor l’aixecar-me.  Així que ja faré la becaina aquesta tarda.

Finalment, i a falta de convenciment de portar-la a casa, hem decidit anar al cine a veure Juno. Una pel·lícula prou interessant que relata l’actitud d’una adolescent quan es queda embarassada. Com ho, i seguint el protocol, ella ha arribat quinze minuts tard. Jo he arribat uns minuts abans de l’hora, així que he hagut d’esperar.

Bé, al sortir, hem anat a prendre algo. Varies voltetes hem necessitat fins que hem trobat un bar musical prou interessant, i que ens ha servit per parlar de moltes coses qüotidianes de les nostres vides. Hem passejat una mica fins arribar a la mesa moto, i ens hem dirigit cap a casa.

Una nit més, s’ha repetit el fetitxisme d’entrar al portal de casa seva. Hem estat jugant una bona estona, que si tu em dones un petó aquí, que si jo te’l dono allà, que si me’n deus un, que si noseuquè més… el següent pas ha estat pròpiament l’apassionament i la fogositat que els últims dies havien anat venint.

Jo havia agafat un profilàctic abans de sortir de casa per les mosques. I ha arribat un moment, en què consensuadament hem decidit posar fil a l’agulla. Em tallava una mica estar al mig de l’escala i que la gent del carrer ens pogués veure a pesar d’estar mig amagat des del carrer. Però ella ha estat contundent: “deixem-nos portar ara”. Total, que hem acabat com hem acabat.

Una estona després, hem estat xerrant de coses vàries. Ella em preguntava moltes coses de la meva modesta experiència sexual. Bé, finalment el temps passava i ens haviem d’acomiadar. Així que hem començat a recollir els trastos, però estàvem molt molt passionals besant-nos de nou. Ha vingut una bateria de petons molt molt sentida per tots dos. I escassos minuts abans de marxar, he acabat atenent de nou als seus desitjos sexuals, aquest cop sense fer-hi intervenir el meu sexe, sinó de forma manual.

A la recta final, només hem acabat amb petons, i acomiadant-nos.  El seu comentari de comiat: “ho he passat molt bé”. Tot un detall no? Bé, ara us deixo perquè he d’anar a dutxar-me abans que em quedi adormit davant l’ordinador.


Estratègia confirmada

15 febrer 2008

Sembla que l’estratègia de “passar” d’ella funciona més bé que mai. Fa una estona m’ha enviat un sms proposant-me de veure’ns aquest vespre. Encara no li he contestat perquè ara he de fer un encàrrec però la respondré després. Sembla que la noia tímidament comença a obrir els ulls. M’agradaria seguir fent alguna cosa diferent per no caure en la monotonia, però sembla que la meva imaginació s’hagi ensorrat a les clavagueres de la ciutat. Què faig? I amb el tema passional? Avui estic sense cotxe i això un gros contratemps… aixxx… em comença a sortir la vena més animal. En fi, resaré a Déu perquè em dóni un cop de ma.


La febre de la telefonia mòbil

15 febrer 2008

La setmana que ve apareix una nova companyia de telefonia mòbil. Es diu Mas Móvil. No sé què passa amb aquest tema, que ara comencen a sortir nous operadors per fer la competència a les tradicionals. Val la pena mirar-se aquest spot per veure que aquesta gent, almenys són originals.