Quedada per divendres

29 Abril 2008

Ahir la vaig trucar, per iniciativa meva. Volia quedar expressament amb ella per parlar de la situació i deixar-li clar que no estic per la labor. Per tal com va portar la conversa em va donar la impressió que ella no interpreta que jo li vull plantejar tot plegat.

No sé per on començar, com dir-li que amics sí, però sense dret a roce. Si algú té cap idea serà totalment benvinguda. Encara tinc temps d’aquí a divendres. Però a ella li anava bé aquest divendres, així que tinc dia. No crec que m’ajudi gaire esperar més dies i deixar passar més temps. Al cap i a la fi, com més temps pitjor. Per això he volgut posar fil a l’agulla tot i que ara quedi el més important.

M’he promès a mi mateix que em faré el cor fort i que aguantaré tot el que hagi d’aguantar, i que si cal marxar abans, marxi. Aquest cop estarà prohibit acomiadar-me d’ella a la seva escala. Paraula de somiador (tot i que no sé si és massa de fiar!)


Escapada d’un dia

28 Abril 2008

Fa dies que em volta pel cap escapar-me per alguna banda del planeta. En principi em vindria de gust fugir varios dies i sol, però la meva agenda de moment no em permet una sortida de diversos dies, així que he pensat en passar un dia fora, i a poder ser, agafant avió.

Així que si vull algo de tranquilitat he de descartar Madrid. Una opció interessant seria Lisboa o Canarias, però tenen el handicap que són una bona estona de vol (per anar i tornar el mateix dia) així que la opció més factible per sortir de la frontera catalana és escapar-me a Balears, a qualsevol de les tres illes grans.

És una opció prou bona perquè:

  1. En 20 minuts de vol hi ets. Entre embarcar i desembarcar amb 45 minuts ho tens resolt i més si no portes maletes. Per tant, totalment factible per fer-ho en un dia.
  2. Si fa bon dia pots disfrutar del solet en una zona de platja (cosa que és molt recomanable si em ve de gust desconnectar) i t’allunyes de lo empalagoses que arriben a ser les ciutats i l’estrès que malauradament aporten.
  3. Perquè si trobo un racó allunyat del món (o prou tranquil) per passar el dia sense trobar-me gaire gent i a més puc desconnectar (que és el que m’interessa) puc haver assolit el meu objectiu.

Ara bé, l’únic problema és trobar aquest lloc paradisiac en alguna de les tres illes. Cap proposta?


Paranoies meves

27 Abril 2008

Amb l’altra noia aquests darrers dies hem estat parlant força estona, i ens hem endinçat en algun altre tema que no és estrictament l’acadèmic que ens uneix. Val, fins aquí molt bé. Ella em va comentar que estava malalta i que no aniria a classe dissabte per aquest fet. Per això jo li he anat enviant sms cada dia interessant-me per com anava trobant-se, als que m’ha anat contestant.

Val, molt bé. Ahir però, obro el correu electrònic i veig un mail d’aquests que s’envien en cadena amb els típics power points que ella ha enviat. Bueno, em miro el power point i és d’aquells típics d’amistat i nosequè més. Em fixo en els destinataris, i d’una vintena de persones, només som dos els companys a qui ho envia. Una altra noia i a mi mateix.

Res, com veieu és una tonteria com qualsevol altra, però ja m’ha començat a escalfar el cap aquesta xorrada. Sembla que de vegades no tingui més coses a fer que pensar en això. Com soc!


No es dóna per vençuda 2.0

27 Abril 2008

Ahir em va dir que si la podia trucar per la tarda perquè entrava a dinar. Jo, calculadament li vaig dir que ho intentaria, però no l’he trucada fins aquest migdia. Avui. Doncs res, la noia em treu el tema de què si podem veure’ns aquest vespre. M’ingenio una excusa tot dient-li que tinc feina a fer per demà i que no podrà ser. Em diu que si faig la feina per la tarda, que podriem quedar al vespre, al que li replico que no sé quanta estona estaré feinejant i que millor que trobem un altre dia de cara a la setmana vinent.

La noia no s’ha donat per vençuda però a mi ja em comença a escalfar els picarols. Tinc més o menys decidit quedar amb ella la setmana vinent o quan pugui ser, i dir-li que una cosa és que siguem amics amb dret a roce, i l’altra que haguem de veure’ns amb tanta constancia. I li diré que jo no estic pel tema. A veure si així obre els ulls i frena una mica.

Mentrestant l’he bloquejada al mesenger. Així m’estalvio seguir alimentant el tracte. Crec que cal un cert distanciament, i com que la majoria dels cops me l’he trobada per internet, així evito entrar a valorar temes que no són per tractar pel xat.


No es dóna per vençuda 1.0

26 Abril 2008

Avui al migdia. Jo anant en moto i sento el mòbil. Puc aturar-me un moment i veig que es ella. La contesto. Li comento que m’agafa en mal moment perquè vaig conduint, però ella em comenta que si finalment aquesta nit baixaré a Barcelona, però li dic que no, que ja tenia previst sortir fora i que no baixaré. Es queda desencisada. Però em diu que ara va a dinar i que en tot cas ja em trucarà demà. Que faci el que vulgui, però he de començar a aturar-la perquè comença a anar massa enllà.


La trucada de fa una estona

25 Abril 2008

Doncs fa una estona que la noia m’ha trucat. Jo no l’he poguda atendre perquè estava al carrer amb altres temes sobre les mans i no podia estar per ella, de manera que he pensat que quan arribés a casa ja la trucaria.

I res, així ho he fet a l’arribar. L’he trucada però l’he enganxat sopant, així que per sort meva, ella no ha estat massa per la labor.

Al preguntar-li que per a què em telefonava, va i em diu que per veure si era en ferm allò de què marxava fora demà, perquè li agradaria que ens veiessim demà a la nit. Però jo m’he mantingut en les meves i li he dit que sí que era ferm i que demà no seria a Barcelona. S’ha quedat així com una mica sorpresa; per mi que no es pensava que anés gaire en sèrio això de dir-li que no. Però ha vist que no.

L’he notat descolocada, i per no seguir més amb el tema li he dit que en tot cas parlessim un altre moment perquè ara estava sopant i no la volia interrompre. Així que ella ha accedit a penjar tot i que m’ha preguntat que si em podia trucar més tard. Li he dit que sí, però que si em trucava i tenia el mòbil apagat és perquè ja dormia.

I ara no sé què fer, si apagar ja el mòbil o esperar una estoneta més com acostumo a fer habitualment…


Noves intencions manifestades

25 Abril 2008

Ahir me la vaig trobar pel mesenger. Vam estar parlant una estoneta, i res, ja gairebé a l’acomiadar-nos em comenta que demà (o sigui avui) tenia un sopar i nose quin compromís més, però que si m’anava bé quedar demà dissabte. Jo li vaig dir que en principi no perquè passaria el cap de setmana fora, i que només baixaria a Barcelona en un cas excepcional, ja que la feina m’obliga a tenir el mòbil 24 hores disponible. Ella em va preguntar que si excepcionalment baixaria si ella m’ho demanava, al que li vaig dir que no.

Necessitava frenar-la una miqueta i això vaig intentar sent així de decidit. Ella va dir que bueno, que era una pena i tal. Jo li vaig preguntar que si hi havia res d’urgent que volia que ens veiessim, i em va dir que no, que només li venia molt de gust veure’m. Jo vaig respondre amb un sec “ok”. Però ella va donar la imatge com de sentir-se una mica desencisada.

I res, vam quedar que ja ens parlariem per trobar un altre moment per veure’ns. D’aquesta manera no només guanyava tamps, sinó també li donava “carabasses”. Modestes potser sí, però carabasses.