Avui fa una setmana

Avui fa una setmana que vaig quedar per darrer cop amb ella, principalment per la seva insistència a quedar. Jo havia quedat amb altra gent per sopar, però vist que insistia, li vaig proposar de veure’ns després de sopar, i anar a prendre algo. I així va ser. Vam anar tot passejant a un bar molt xulo de l’Eixample, i res, vam estar prenent algo i xerrant de tot una mica una bona estona.

Però com sempre, el temps s’anava acabant i ja ens acostavem a casa seva. Ja a la porta, va tornar la meva discussió interna: entrar-hi o no entrar-hi. Estava bastant decidit a no entrar-hi perquè intuïa que si hi entrava, acabariem enrollant-nos, i vista la meva poca claredat amb el tema, creia prudent evitar-ho.

Ja estava gairebé per marxar, que em va demanar sisplau que entrés que tenia algo per mi. Dies abans havia estat el meu aniversari i bueno, vaig entrar també decidit a estar-hi poqueta estona. A més, havia anat amb transport públic i tenia pocs mitjans per tornar a casa si es feia força més tard.

Ja a dins, em va tapar els ulls i em va donar un paquetet perquè encertés què era. Era un paquet de tabac de pipa. Li vaig encertar a la primera, i el gust del tabac també. Li vaig agraïr el detall i res, sense gaires més preàmbuls se’m va començar a arronsar aprop meu. Això suposava l’inici d’una sèrie de petons que acabarien amb masturbació i cunnilingus enmig de l’escala.

És evident que durant tota aquella estona em va desaparèixer del cap tot allò que jo havia previst de marxar aviat, i d’estar-me poqueta estona allà dins. Però no per aprofitar-me de la situació, sinó perquè estava com transportat a un altre món.

Total, que acabades les nostres aventures, ens vam acomiadar aquest cop sí, una mica forçats per mi, perquè a l’endemà tenia classe a les 9, i arribaria a casa sobre quarts de sis de la matinada i volia descansar almenys un parell d’horetes.

I així va acabar la trobada de divendres nit. Aquesta setmana ens hem saludat pel xat i fins i tot hem parlat algun dia per telèfon i ella m’ha consultat algun tema “laboral”, però de la trobada no hem dit res de res. No he quedat amb ella per aquesta nit, però hi ha possibilitats que per part seva m’emplaci a trobar-nos. I jo li diré que d’acord, no voldré entrar a casa seva quan ens acomiadem però hi entraré, i tornaré a caure a les seves femenines mans. I així un divendres rere l’altre sense saber fins quan.