La trucada de fa una estona

25 Abril 2008

Doncs fa una estona que la noia m’ha trucat. Jo no l’he poguda atendre perquè estava al carrer amb altres temes sobre les mans i no podia estar per ella, de manera que he pensat que quan arribés a casa ja la trucaria.

I res, així ho he fet a l’arribar. L’he trucada però l’he enganxat sopant, així que per sort meva, ella no ha estat massa per la labor.

Al preguntar-li que per a què em telefonava, va i em diu que per veure si era en ferm allò de què marxava fora demà, perquè li agradaria que ens veiessim demà a la nit. Però jo m’he mantingut en les meves i li he dit que sí que era ferm i que demà no seria a Barcelona. S’ha quedat així com una mica sorpresa; per mi que no es pensava que anés gaire en sèrio això de dir-li que no. Però ha vist que no.

L’he notat descolocada, i per no seguir més amb el tema li he dit que en tot cas parlessim un altre moment perquè ara estava sopant i no la volia interrompre. Així que ella ha accedit a penjar tot i que m’ha preguntat que si em podia trucar més tard. Li he dit que sí, però que si em trucava i tenia el mòbil apagat és perquè ja dormia.

I ara no sé què fer, si apagar ja el mòbil o esperar una estoneta més com acostumo a fer habitualment…


Noves intencions manifestades

25 Abril 2008

Ahir me la vaig trobar pel mesenger. Vam estar parlant una estoneta, i res, ja gairebé a l’acomiadar-nos em comenta que demà (o sigui avui) tenia un sopar i nose quin compromís més, però que si m’anava bé quedar demà dissabte. Jo li vaig dir que en principi no perquè passaria el cap de setmana fora, i que només baixaria a Barcelona en un cas excepcional, ja que la feina m’obliga a tenir el mòbil 24 hores disponible. Ella em va preguntar que si excepcionalment baixaria si ella m’ho demanava, al que li vaig dir que no.

Necessitava frenar-la una miqueta i això vaig intentar sent així de decidit. Ella va dir que bueno, que era una pena i tal. Jo li vaig preguntar que si hi havia res d’urgent que volia que ens veiessim, i em va dir que no, que només li venia molt de gust veure’m. Jo vaig respondre amb un sec “ok”. Però ella va donar la imatge com de sentir-se una mica desencisada.

I res, vam quedar que ja ens parlariem per trobar un altre moment per veure’ns. D’aquesta manera no només guanyava tamps, sinó també li donava “carabasses”. Modestes potser sí, però carabasses.