Amb l’altra noia aquests darrers dies hem estat parlant força estona, i ens hem endinçat en algun altre tema que no és estrictament l’acadèmic que ens uneix. Val, fins aquí molt bé. Ella em va comentar que estava malalta i que no aniria a classe dissabte per aquest fet. Per això jo li he anat enviant sms cada dia interessant-me per com anava trobant-se, als que m’ha anat contestant.
Val, molt bé. Ahir però, obro el correu electrònic i veig un mail d’aquests que s’envien en cadena amb els típics power points que ella ha enviat. Bueno, em miro el power point i és d’aquells típics d’amistat i nosequè més. Em fixo en els destinataris, i d’una vintena de persones, només som dos els companys a qui ho envia. Una altra noia i a mi mateix.
Res, com veieu és una tonteria com qualsevol altra, però ja m’ha començat a escalfar el cap aquesta xorrada. Sembla que de vegades no tingui més coses a fer que pensar en això. Com soc!
Si et serveix de consol, jo també sóc molt de menjar-me l’olla amb coses com aquesta però amb el temps potser te l’acabis menjant una mica menys.
Jo crec que et convé més aquesta que l’altra, no? 😉
Doncs això espero Caterina, perquè porto un caos “femení” al cap que deunidó! Creus que em convé més aquesta? Explica’m per què ho creus… 🙂
Home, jo suposo k la Catarina ho diu pk la incertesa de l’altra al final cansa i més val passar pàgina. Amb aquesta pot ser com començar de nou 😛
Exacte, Judith! Ho deia per això mateix. Començar de zero i sense coses estranyes pel mig 😉
Bé doncs, queda aclarit el que em volia dir la Caterina! En tot cas, ara el prioritari segueix sent ordenar la situació amb l’altra noia.