Vaig arribar puntual al restaurant. Per variar, ella havia fet els quinze minuts habituals de retard. Vam sopar durant l’estona que vam necessitar. Vam pagar i ens vam aixecar, tot dirigint-nos al carrer.
Ja a la porta del restaurant ella soleta em va treure el tema. Quin? Doncs el d’anar a casa meva, però em vaig afanyar a dir-li que no podia ser perquè mons pares no havien marxat. Va ser la primera excusa que em va passar pel cap. Però ella ho tenia tot molt ben preparat ja que em va sortir amb que podiem anar a un “hotel per a parelles”, el que jo sempre he conegut com a mueblé, és a dir, hotels o edificis que tenen habitacions que lloguen per hores i que a més tenen la característica que els clientes mai es creuen per tal de garantir-ne la discreció.
Allò sí que no ho esperava i em vaig com quedar bloquejat sense massa saber què dir. No tenia una motivació preparada per no acceptar aquella proposta. Ella em va veure la cara perquè em va dir que en coneixia un al que una amiga seva hi havia anat algun cop i que s’hi podia arribar fàcilment en taxi. Pretenia demostrar-me seguretat en el tema, i ho va aconseguir, perquè amb prou feines havia dit res que ja tenia un taxi aturat davant nostre per anar cap allà. Quan vaig reaccionar ja era dins del taxi. Aquell va ser el meu error, de no saber-me plantar en aquell moment i dir-li que ni mueblés ni enrollar-nos.
Bé, ja a la porta d’aquell lloc la seva seguretat va passar en un segon terme, de manera que vaig ser jo que vaig haver d’agafar la batuta perquè la nena “es tallava”. En pocs minuts erem a l’habitació. El lloc era increïble, tan alternatiu que em sembla que un dia faré un post concret per descriure’l.
Total, era a l’habitació ja m’estava arrepentint de no haver-me plantat abans. Res. Allà ja, la tia s’estira al llit i es posa a mirar la tele, no sé quin programa de premsa rosa. Allò ja em desmuntava del tot. M’havia portat fins allà per mirar la tele?? Osti, era lo últim.
Al cap d’una estona semblava que comencessim amb els petonets i tal, i sí, la cosa va anar aflorant fins que va arribar aquell moment en què ha de culminar la relació sexual amb el coit. Doncs res, la noia es comença a posar nerviosa (o alguna cosa li va passar pel cap) perquè va dir que no li entrava i no li va entrar. I a més ho va arreglar posant-se d’esquena a mi. Doncs brillant. A mi em va deixar totalment fora de joc. Ja era el tercer fora de joc que em colava aquella nit, però caut de mi, enlloc d’engegar-la a la merda vaig aguantar amb una continguda comprensió. Va començar a fer aquelles proclames que si una part d’ella li deia que sí, i una altra que deia que no i que allò no li agradava. Doncs a mi tampoc! vaig pensar. La seqüència de nits anteriors es repetia, però aquell cop en un mueblé de la ciutat. Patètitc.
Em va demanar que ballés amb ella una estona al ritme del fil musical, petició a la que vaig accedir a desgana, com tot el que havia anat fent aquella nit.
Total, que finalment ens vam tornar a entonar, i aquest cop sí que hi va haver coit. Molt curtet perquè com qui diu vam començar i a ella ja li havia arribat un orgasme, que a partir d’aquí, em va obligar a frenar-me perquè ella esquivava els meus tocaments. Com coi havia arribat a aquella situació?? No ho sé, pero al cap d’una estona, vam passar a un segon i darrer coit.
Sexualment la veia molt molt aturada, valgui la meva modèstia amb el tema, però quan jo començava amb el joc sexual ella ja acabava, discordancia que em tenia bastant plof. Vam riure una estona amb els crits que feien els de l’habitació del costat. Potser aquells riures van ser els més naturals de tota la nit, perquè la resta estava suposant per mi una situació no del tot òptima.
Ja petats per l’esforç físic que haviem fet i per la son que la matinada ens acostava, li va venir la vena romanticona. Va començar a dir que si feia tant de temps que esperava aquella situació, que li agradava molt aquell lloc, que si patatim, que si patatam.
Això ja va disparar les meves alarmes. Què volia dir “que si feia tant de temps que esperava aquella situació”? Directament vaig entendre que estava expressant indirectament que s’estava penjant de mi. I entre allò i la demostració que m’havia fet hores abans de què ho duia tot molt ben preparat va acabar d’encendre’m per dins en el sentit de preocupació.
Aquella nit jo hauria preferit quedar-me a casa i vaig acabar en un mueblé de Barcelona havent tingut dues relacions sexuals amb una noia que em donava símptomes d’estar penjant-se de mi. Tot sortia al revés del que jo hagués volgut, per la qual cosa només em quedava segellar aquella aventura que va començar fa uns mesos, amb aquella trobada al mueblé. I dic segellar-la perquè cada cop tinc més clar que he d’acabar amb això.
Teniu molta raó tots els qui aquests dies m’heu anat dient que talli el tema, però potser el meu inconscient va voler donar-li a ella un final amb més cara i ulls del que jo mateix hauria esperat. No ho sé. Però el que sí que sé és que més temps amb aquesta situació pot acabar malament, no només amb ella i els seus sentiments, sinó també amb la nostra amistat.
I en aquest sentit ara tinc una prioritat molt clara: deixar-li clar que s’ha acabat tot això i tots aquests jocs. Una altra nit enrollats ja m’ho consideraria com una patinada per part meva, cosa que no vull fer. Ara cal que pensi en com distanciar-nos una mica perquè tot això vagi apagant-se. Potser hauré de bloquejar-la del mesenger? Potser hauré d’anar quedant amb ella cada dues setmanes enlloc de cada setmana? No ho sé però hi pensaré.
Publicat per somiador 
DIES DE SOMNIS 