La setmana passada vaig conèixer una noia de Xina amb la que ahir mateix vaig poder mantenir de nou una conversa. Curiós perquè em va explicar algunes coses sobre aquest emergent país asiàtic.
- Les botigues i els comerços treballen 24 hores al dia, sense descans. Ens podriem imaginar Barcelona sense parar mai? Que per les nits hi hagués l’activitat que hi ha durant el dia? Seria tremendament caòtic eh!
- Són especialistes en herbes medicinals i sabons fets amb extractes d’aquests tipus d’herbes, molt sovint molt saludables per la salut. Tampoc no en tenia ni idea.
- Els karaokes són el pal de paller de les sortides de la gent. Igual que aquí es va a bars, allà es va als karaokes que tenen cançons ens xinès i en anglès. Pel que em va venir a dir, hi ha karaokes a cada cantonada. Curiós l’esperit “OT” dels xinesos.
- El més curiós de tot, és que als karaokes posen fruites per anar picant mentre la gent canta. Fruites? No m’imagino fotent-me una cervesa o qualsevol combinat i anar-lo prenent amb fruties, jajaja… si més no, seria exòtic!
Home, un combinat potser no, però jo una xocolata desfeta amb fruita si que me la fotria eh…tot i que sense tenir el mític puntillo no crec que fes ús de les meves dots cantaires, jejeje
Bua, la Xina… algun dia hi hauré d’anar! Vés a saber quan podré!
Molt interessant el post 😉
Jo l’any passat vaig anar a la Xina…. ui, és un altra mon,.. Em va agradar entrara a l’interior, on encara hi ha entrat poc turisme i et miren fascinats, (no per la bellesa) sinó per ser diferent.
Ui, quins records…. ostres m’encanta viatjar.
Saps una altra cusiositat de la Xina que no paren d’escupir al terra, fins i tot a Hong Kong hi ha rètols on es prohibeix escupir i es multa. Una cultura interessant i diferent!
M’agrada el post!
M’ha sorprés que no sabessis que els xinos són experts en herbes medicinals, però de la resta jo tampoc no en tenia ni idea!!
Bueno, veig que us ha agradat el post, i jo que me n’alegro ! Almenys no tot han de ser les meves desgracies amoroses eh… 🙂 I curiós també el tema de les escupinades… ja li comentaré quan la vegi, a veure què més m’explica!
eren deu no quatre
me a encantat