Malacara

22 Juliol 2008

Com que estic content em ve de gust compartir amb tots vosaltres una de les cançons que també m’agraden molt dels Pets. Com veieu, soc un incondicional!!


La foto que no arriba

22 Juliol 2008

Seguim el ritme de les darreres setmanes en quant a quantiosa comunicació s’esdevé entre nosaltres dos. Així que entre tanta comunicació, vaig aprofitar abans d’ahir per la nit per a demanar-li una foto. En aquell moment va tirar pilotes fora, i jo, crec que astutament, li aig dir que el bitllet de tren quedava subjecte a la foto. Va tornar a tirar pilotes fora, i jo ja no he tret més el tema de la trobada.

Però ella sí que l’ha tret un parell de cops més, amb indirectes i tal, però l’ha tret. Així que jo vaig recordar-li de nou lo de la foto. Fins avui ha estat a casa de sa família, i de fet, em justificava la negativa a la foto dient-me que té problemes amb l’ordinador perquè apenes li funcionava, i que a casa està sense internet (veritat perquè ja porta “queixant-se” diversos dies del tema). Però es clar, la magnífca tecnologia ens ha permès als usuaris del mòbil poder tenir MMS, els típics missatgets amb fotos i so. I aquí ja no va tenir escapatòria. Només que va dir que no li agradaven gens les fotos i que no me n’enviaria cap.

Però aquesta negativa sincerament, no l’entenc. Bàsicament, perquè si decideixo baixar (encara no ho he decidit), a menys de 5 dies ens veurem les cares per a bé o per a mal. Llavors, què coi li costa fer-se una foto i enviar-me-la? Potser tem que no baixi si la veig?

No sé. Ella crec que no té clar que baixi. Avui li he preguntat que què preferiria, que li digués demà que baixo dissabte, o bé que li digui que estic baixant quan estigui de camí. M’ha respost que preferiria saber-ho abans però que no li agraden les sorpreses, però que sent jo, no li faria res saber-ho casi a l’instant. Doncs genial. Si baixo, l’avisaré quan estigui de camí.

Digueu-me cabró, potser sí, però a mi sí que m’agraden les sorpreses, i quan menys temps ella tingui per a reaccionar, més controlada tindré la situació, jeje… pel que pugui ser, com no.


Sobre la noia virtual

20 Juliol 2008

En primer lloc, comentar-vos que he decidit canviar l’etiqueta de “noia virtual” i que prefereixo posar-li “la noia de l’error”. És molt més humà i més gràfic del per què vaig conèixer a aquesta afectuosa noia.

Des del darrer dia que vaig explicar com estava la situació, cada nit hem anat parlant, i fins i tot les trucades diàries han anat creixent paral·lelament a les trucades nocturnes. No sé, tot plegat és molt raro. Aquesta mossa té alguna cosa que m’atrau i pel que sembla, algo tinc jo perquè per part seva sembla que tot segueixi el mateix ritme que amb mi.

Com dic, cada dia ha anat a més el nombre de trucades, sms… avui, com no podia ser diferent, també hem estat xerrant una pila d’estona. Aquest cap de setmana ella és fora, però m’ha dit que tornaria a mitja setmana i que em convidava a dinar un dia.

En principi semblava una broma, una tonteria, però poc a poc m’he adonat que no, que parlava en sèrio. Així que m’he posat seriós i no li he dit ni si ni no. De fet, ella ja m’ha vist per fotos que tinc penjades al meu altre bloc, aquell que posa noms i cognoms de mi. Ara soc jo qui no li posa cara.

Aquestes han estat les darreres novetats, poques potser, però intenses degut a la quantitat d’hores que portem compartides rere el telèfon. Ara només cal decidir què faig, si accepto la seva invitació o no. Però he d’admetre que em pica molt la curiositat saber alguna cosa més sobre ella.


Quin Bon dia!

20 Juliol 2008

Com que son uns cracks i m’agraden, i a sobre ara em sento bastant animat, us penjo una cançó més que referent dels Pets! Disfruteu-la!


Accident de moto

20 Juliol 2008

Dimarts passat se’m va acudir anar a la platja. Doncs bé, va anar tot bé fins que al tornar vaig agafar una rotonda i vaig relliscar amb unes pedretes que hi havia allà mateix. Vaig caure i la moto i jo vam anar per terra sense més possibilitats per evitar la caiguda.

Em vaig aixecar i vaig enretirar la moto del mig i em vaig explorar per veure si tenia cap ferida. Doncs sí! Varies. Em va començar a agafar calor i mareig i vaig anar a buscar un racó d’ombra mentre uns vianants venien a auxiliar-me.

De cop em desperto i em veig estirat al terra. Havia perdut el coneixement. Als pocs minuts va venir la policia i la creu roja i em van portar cap al Centre d’Assistència Primària. Per sort, només va ser un susto pel que podia haver estat.

Així que els qui porteu moto ara a l’estiu, sigueu cuidadosos amb les rotondes.


Acumulant minuts per un “tubo”

9 Juliol 2008

Ahir finalment em va tornar a trucar. 1 hora i 7 minuts de conversa. Amb això porto acumulat en menys d’una setmana:

72 min + 3 hores 40 min + 1 hora 7 min ve a ser un total de 359 minuts, unes 6 hores de conversa des de dissabte… no sé d’on podem treure tanta cosa per dir-nos, de debò. Em començo a preocupar, perquè avui m’ha dit que em tornaria a trucar i segur que ho fa…


Poder transformador

8 Juliol 2008

El futbol té un poder transformador sobre la gent que de vegades costa de creure tot i ser ben cert. Aquí us deixo un video que per atzar he trobat i que és molt descriptiu del que em refereixo.