Ahir finalment em va tornar a trucar. 1 hora i 7 minuts de conversa. Amb això porto acumulat en menys d’una setmana:
72 min + 3 hores 40 min + 1 hora 7 min ve a ser un total de 359 minuts, unes 6 hores de conversa des de dissabte… no sé d’on podem treure tanta cosa per dir-nos, de debò. Em començo a preocupar, perquè avui m’ha dit que em tornaria a trucar i segur que ho fa…
DIES DE SOMNIS 
aaargh, m’escapo una temporada del teu bloc i quan torno la vida sentimental t’ha donat 180º !!! 🙂 Aquesta història amb la noia virtual sembla de pel·licula, acabi com acabi ja tens una batalleta per explicar als nèts ! Bona sort !
sort noi
Ostres, no se’t pot deixar sol! A veure si aquest cop hi ha sort! Ànims
Ara falta posar la cinquena,deixar de parlar i a por ella!!!
Renoi, però heu quedat en persona ja o no?
Perquè parlar tant sense haver-vos vist mai… és estrany, no?
Imagino que us deveu sentir molt a gust xerrant, els de la companyia telefònica també s’hi deuen trobar molt a gust amb tantes trucades que us feu 😛
caram somiador… igual hauries de replantajar-te el títol del teu bloc i anomenar-lo heartbreaker!jejeje
sort amb la noita virtual!
un cosell: fes-te un pla especial al telf, q et pot sortir molt car, economicament parlant, clar!
salutacions cordials de la mirtres!
😉
Doncs bé, no us respondré gaire perquè ara obriré un nou post sobre aquest tema…!! Gràcies per visitar-me!