En primer lloc, comentar-vos que he decidit canviar l’etiqueta de “noia virtual” i que prefereixo posar-li “la noia de l’error”. És molt més humà i més gràfic del per què vaig conèixer a aquesta afectuosa noia.
Des del darrer dia que vaig explicar com estava la situació, cada nit hem anat parlant, i fins i tot les trucades diàries han anat creixent paral·lelament a les trucades nocturnes. No sé, tot plegat és molt raro. Aquesta mossa té alguna cosa que m’atrau i pel que sembla, algo tinc jo perquè per part seva sembla que tot segueixi el mateix ritme que amb mi.
Com dic, cada dia ha anat a més el nombre de trucades, sms… avui, com no podia ser diferent, també hem estat xerrant una pila d’estona. Aquest cap de setmana ella és fora, però m’ha dit que tornaria a mitja setmana i que em convidava a dinar un dia.
En principi semblava una broma, una tonteria, però poc a poc m’he adonat que no, que parlava en sèrio. Així que m’he posat seriós i no li he dit ni si ni no. De fet, ella ja m’ha vist per fotos que tinc penjades al meu altre bloc, aquell que posa noms i cognoms de mi. Ara soc jo qui no li posa cara.
Aquestes han estat les darreres novetats, poques potser, però intenses degut a la quantitat d’hores que portem compartides rere el telèfon. Ara només cal decidir què faig, si accepto la seva invitació o no. Però he d’admetre que em pica molt la curiositat saber alguna cosa més sobre ella.
Publicat per somiador 
DIES DE SOMNIS 