És algo que encara avui no entenc. No entenc per què em van marxar les ganes de cop de seguir escrivint al bloc, de per què de cop i volta se’m feia una muntanya escriure-hi. Un sentiment estrany, perquè sempre m’he sentit molt ben acollit pels qui m’heu llegit i, d’una manera incondicional, heu participat del meu bloc.
Ara em ve de gust escriure de nou. Tinc ganes, no sé. Se’m fa amarg pensar que les ganes durin poc, que no sigui capaç d’alimentar el dia a dia del bloc. Tinc coses per explicar, coses que potser siguin més o menys interessants, segons el dia, segons per a qui ho llegeixi.
En qualsevol cas, segueixo viu. Intentaré anar-me posant al dia de nou de tots els blocs vostres, per saber com us van les coses, com seguiu. Aquà estic de nou.
Una forta abraçada per a tots.
DIES DE SOMNIS 
Jo tenc temporades que em passa el mateix, i veig que a altres blogaires també, especialment a l’agost o després del Nadal. Hi ha temporades que es tenen més ganes d’escriure que d’altres. Jo ara tenc una temporada d’aquestes i quan em ve de gust escrit. Al cap i a la fi això del blog és per passar-ho bé i cada blogaire ha de posar les seves pròpies normes sobre el seu blog.
Ben tornat! 🙂
Sortosament aquesta às una qüestió que darrerament ha estat motiu de debat en els mateixos mitjans.