Dissabte per la tarda vaig trucar al centre d’atenció al client de la meva companyia de telefonia mòbil per avisar-los d’una incidència. Sembla que la operadora que em va atendre estava bloquejada i no em podia resoldre el tema al moment, de manera que em va prendre nota del mòbil i em va dir que em trucaria al cap d’una estona per a donar-me una resposta.
Al cap d’una estona sonà el mòbil, era ella. Em comentà que no trobaven solució al tema i que m’obriria una incidència. Em va donar el seu nom i em va dir que dimarts vinent (o sigui demà) em trucaria per a fer el seguiment del tema. Molt bé, vaig penjar i vaig acabar de passar la tarda i nit de dissabte.
De matinada, passaven uns minuts de les 3, m’acabava de posar al llit, i just en aquell moment rebo un sms que diu el següent: “Encara no he aconseguit adormir-me, m’arrepenteixo de no haver sortit. Tu que tal? Podries trucar-me una estona i parlem. Un petó”. El remitent era un mòbil que no tenia guardat a l’agenda. Li vaig contestar per curiositat i ens vam enviar un parell de missatges més.
Era una noia qui m’escrivia. Semblava que s’havia equivocat i que escrivia a un amic seu. Ens vam enviar set o vuit sms i en els darrers em va demanar que li demostrés com es pronunciava el meu nom (perquè ella vivia fora de Catalunya). Total, que la curiositat no em va permetre contenir-me i la vaig telefonar.
Ens vam tirar gairebé 75 minuts al telèfon parlant. Ella també estudiava i tenia la mateixa edat que jo. Vam parlar de diverses coses, ella em va explicar alguns vincles personals que tenia amb Catalunya (d’això la seva insistència en sentir com es pronunciava el meu nom) i bé, el que més casualitat em va produïr va ser que la noia es deia igual que la operadora que m’havia atès aquella tarda. Li vaig dir que era molta casualitat que es digués igual que la noia d’atenció al client i ella em va dir que sí, però que havia de mirar com és que havia escrit malament el número de mòbil.
Total, com dic, finalment ens vam acomiadar i ahir per la tarda li vaig enviar un sms interessant-me per saber si havia resolt l’enigma. Resposta: “Hola! doncs sí que he resolt l’enigma… quina cagada, ho sento molt. Et vaig enganyar i ara que se que vaig ficar la pota et demano disculpes. Un petó“. Carai, la cosa anava a pitjor… Total, que li demano que m’ho aclareixi i el seu segon sms és determinant: “Estava treballant i vaig apuntar el seu número al costat del teu, al copiar-lo al meu telèfon em vaig liar. Ahir em vas desvetllar el misteri tu mateix, pero em va donar pal dir-t’ho. Ho sento“.
Em vaig posar a riure i li vaig preguntar en què més m’havia enganyat, al que em va respondre ràpidament amb un nou sms dient-me que en res més i que ho sentia molt. Vaig tornar-li l’sms dient-li que era un luxe poder tenir línia directa amb la persona que m’havia de resoldre la incidència del mòbil i que la perdonava. I amb això es van acabar els sms perquè ahir va ser ella qui em va trucar. Ens vam tirar 72 minuts més al telèfon parlant de tot una mica.
La noia estava afectada i li preocupava la imatge que m’enduria de l’empresa i d’ella mateixa, però un error el podia tenir tothom. Fins i tot em va arribar a dir que després de dimarts (dia en què m’havia de trucar per donar-me explicacions de la incidència) que entendria que no volgués saber res més d’ella. Pobreta, a sobre que havia estat sincera amb mi!
I res, ho vam deixar per ahir. Ara fa uns minuts m’ha enviat un sms dient-me que quan vulgui em truca i resolem la incidència… ha acabat dient “un petó heartbracker”… sens dubte un fet curiós que mai m’hagués pensat que em passaria però que m’ha passat. Lògicament, després de dimarts seguiré intentant mantenir contacte amb ella perquè és de la meva edat, perquè hem congeniat (els casi 150 minuts xerrats en dos dies ho confirmen) i perquè la seva sinceritat es mereix comprensivitat.
Publicat per somiador 
DIES DE SOMNIS 