Trucada i llàgrimes

31 Mai 2008

Bona tarda a tothom. Torno a posar-me davant l’ordinador avui per a explicar-vos quelcom que m’ha passat fa escassos minuts. Ahir ella em va trucar al vespre però no li vaig poder respondre al telèfon, de manera que quan vaig arribar a casa la vaig telefonar però estava en un lloc amb molt mala cobertura perquè no vam poder-nos comunicar, així que avui, després de dinar l’he trucada i al no respondre’m, li he deixat un missatge al contestador.

Com ja intuïa, ha respost i m’ha trucat. Però el més curiós ha estat preguntar-li què tal estava que s’ha posat a plorar. Clar, la meva primera reacció ha estat pensar que sentir-me li havia produït aquell efecte. Perdoneu la meva poca modèstia, ho sé, però ha dit que es tractava de la setmana, que laboralment li havia anat bastant malament i que estava així. Total, que el llagrimeix ha tornat uns minuts després.

Hem estat parlant una estoneta i m’ha comentat que havia de fer uns encàrrecs aprop de casa meva i que si volia que fessim un cafè. Li he dit que tenia coses a fer, però que mirés de trucar-me per veure si podiem veure’ns. I així hem quedat. Feia dies que no sabia res d’ella (l’últim dia ens vam veure pel mesenger) i vet-ho aquí que avui ha reaparegut.

Bé, no té res de trascendental això, ho sé, però creia que valia la pena explicar-vos-ho.


Canvi de rumb

17 Mai 2008

Ahir era divendres i va ser un divendres diferent. Diferent perquè ni el mateix divendres ni els dies previs d’aquesta setmana han suposat cap proposta per quedar amb ella. Sembla que ha assimilat el nou rol que de moment ha d’anar-se imposant-se entre nosaltres dos. Un bon senyal dins de tot, que denota que el canvi de rumb va fent-se camí. Ara només queda acabar de passar el cap de setmana el menys mullat possible i anar-me oblidant poc a poc dels mals de cap que aquest tema m’havia anat produïnt en els darrers temps.

Bon cap de setmana a tohom.


Més clar que l’aigua de pluja

12 Mai 2008

El cap de setmana l’he enllaçat amb una visita a casa la familia a la platja. Aborriment passat per molta aigua, cosa que no ha permès gaudir de res. I és que formalment el llarg cap de setmana va començar divendres al vespre. Havia quedat amb la meva amiga per sopar i “parlar”. Molt bé, la truco deu minuts abans de veure’ns i em diu que canvi de plans, que enlloc de quedar al punt A, quedem al punt B. De distància, com si enlloc de quedar a Plaça Catalunya haguessim quedat a la Barceloneta. Res, rumb cap allà. Sort que anava en moto i va ser ràpid el desplaçament.

Ja trobats, busquem un restaurant on sopar. Casualment vam anar a parar a un lloc on haviem estat un dels primers cops que vam quedar. Semblava que allà on gairebé va començar la nostra història és on acabaria. Però bé, vam entrar i vam estar sopant una estona.

Vam parlar de tot mentre ella no va treure cap tema sobre la situació. Acavabem de sopar i em proposa d’anar a prendre algo. Jo no en tenia ganes, però vaig accedir-hi almenys una estona tot i que tenia intencions d’arribar aviat a casa.

Total, acabem en un bar irlandès al que també hi haviem estat fa temps. Demanem les begudes, i allà sí que comença a treure el tema.  Em comença a preguntar de nou tot el que haviem parlat el dissabte anterior. Motius, per quès, punts de vista… diguem que va ser més un interrogatori que una altra cosa, això sí, de bon rotllo i sense perdre la calma en cap moment. Fins i tot va admetre obertament que li atreia molt, que li agradava. Jo vaig intentar ser comprensiu i dialogant però ferm en la decisió que havia pres feia dies.

No va quedar clar “el futur”, és a dir, com afrontar les properes setmanes. Però en tot cas, vam mantenir la cortesia tota la nit. Em sembla que es va fer més a la idea de com estan les coses, així que quan vaig considerar que era hora de retirar-me, li vaig proposar d’anar passant.

La vaig acompanyar fins a casa seva. Davant la seva porteria hi va haver uns moments raros. Ella em va dir que volia fer algo sense especificar el què, i finsi tot em va posar cara de pena. Aquest cop sí, volgudament. Em va demanar que si em podia abraçar, al que hi vaig accedir i li vaig correspondre. Ens vam abraçar, però ella seguia amb la cara de pena i amb les indirectes de que volia més. Però jo vaig fer-me el suec i vaig acomiadar-me d’ella. Havia superat probablement el moment més crític de tota la nit.

Anava en moto i estava aguantant la pluja, de manera que per prudència, vaig moderar la velocitat, amb el que vaig arribar a casa una mica més tard de l’habitual. A l’anar a apagar el mòbil vaig veure un sms seu: “Estic segura que recordaré aquesta conversa com una de les més sinceres que he tingut mai. Gràcies per ser-hi i per la teva sinceritat també. Espero que no t’incomodi l’sms, només volia dir-te com ho he viscut. Que passis molt bon pont somiador! Bona nit”.

Li vaig respondre bastant més escuet i em vaig posar a dormir. I des de llavors no he sabut res més d’ella.


L’enquesta

8 Mai 2008

Estic seguint gairebé “online” totes i cadascuna de les vostres respostes al tema de la trobada de divendres però hi ha disparitat de criteris. Així que em sembla que hauré de posar una enquesta de les típiques per aclarir el tema, tot i que potser algú encara s’enfadarà més del que ja ho està amb mi! 🙂 els qui aquests dies m’heu seguit ja sabeu de qui parlo, oi? Segur que na Caterina ho té clar!

Apa, passeu una bona tarda!


Les trucades s’acumulen

7 Mai 2008

M’ha tornat a trucar aquest vespre. Segons m’ha dit, volia quedar per parlar. Així que en principi hem quedat divendres vinent per parlar. No sé què em plantejarà, però estic totalment convençut que intentarà treure’m informació del per què de la meva decisió. Bueno, quedarem, parlarem, i tot quedarà al seu lloc (o això espero).


Nova trucada des de dissabte

6 Mai 2008

Jo estava ahir per la tarda al gimnàs i a l’arribar a la meva taquilla per anar-me a dutxar, veig una trucada i un sms al meu mòbil. Era ella que m’havia trucat. L’sms era el típic que t’avisen que tens missatges al contestador.

Doncs res, em canvio i surto del gimnàs per anar cap a casa. I fins que arribo a la moto, truco al contestador i sento un missatge de veu seu on em diu que està a la biblioteca i que com que li venia de gust parlar amb mi, que m’ha trucat. Res més clar que això.

No sé, després de sentir aquell missatge em va passar pel cap que no hauria entès res del que vam parlar dissabte, sinó, quin sentit tenia que em truqués només perquè li venia de gust parlar amb mi? Què havia de fer jo llavors? Si no li tornava la trucada quedaria com un passota, i si li tornava semblaria com si li donés peixet… Finalment aquest vespre l’he trucada i li he deixat un missatge al contestador. Però amb l’incertesa de si he fet bé.  Ara no sé què he de fer amb ella!

Aix… em desespera no controlar la situació!!!


SMS de bona nit

4 Mai 2008

Doncs sí. Ahir mateix el vaig rebre. Era tan escuet com això: “Bona nit somiador”. Ni tan sols va posar un punt per acabar… evidentment, li he respost, però sense massa filigranes. Exactament no sé quin sentit donar al sms, casualment el dia que li vaig dir que les coses estaven com estaven. No sé…