La foto que no arriba

Seguim el ritme de les darreres setmanes en quant a quantiosa comunicació s’esdevé entre nosaltres dos. Així que entre tanta comunicació, vaig aprofitar abans d’ahir per la nit per a demanar-li una foto. En aquell moment va tirar pilotes fora, i jo, crec que astutament, li aig dir que el bitllet de tren quedava subjecte a la foto. Va tornar a tirar pilotes fora, i jo ja no he tret més el tema de la trobada.

Però ella sí que l’ha tret un parell de cops més, amb indirectes i tal, però l’ha tret. Així que jo vaig recordar-li de nou lo de la foto. Fins avui ha estat a casa de sa família, i de fet, em justificava la negativa a la foto dient-me que té problemes amb l’ordinador perquè apenes li funcionava, i que a casa està sense internet (veritat perquè ja porta “queixant-se” diversos dies del tema). Però es clar, la magnífca tecnologia ens ha permès als usuaris del mòbil poder tenir MMS, els típics missatgets amb fotos i so. I aquí ja no va tenir escapatòria. Només que va dir que no li agradaven gens les fotos i que no me n’enviaria cap.

Però aquesta negativa sincerament, no l’entenc. Bàsicament, perquè si decideixo baixar (encara no ho he decidit), a menys de 5 dies ens veurem les cares per a bé o per a mal. Llavors, què coi li costa fer-se una foto i enviar-me-la? Potser tem que no baixi si la veig?

No sé. Ella crec que no té clar que baixi. Avui li he preguntat que què preferiria, que li digués demà que baixo dissabte, o bé que li digui que estic baixant quan estigui de camí. M’ha respost que preferiria saber-ho abans però que no li agraden les sorpreses, però que sent jo, no li faria res saber-ho casi a l’instant. Doncs genial. Si baixo, l’avisaré quan estigui de camí.

Digueu-me cabró, potser sí, però a mi sí que m’agraden les sorpreses, i quan menys temps ella tingui per a reaccionar, més controlada tindré la situació, jeje… pel que pugui ser, com no.